INSTRUMENT

PIANO – GUITARRA CLÀSSICA – GUITARRA ELÈCTRICA – VIOLÍ
FLAUTA DOLÇA – FLAUTA TRAVESSERA – CLARINET – SAXO
BATERIA – BAIX ELÈCTRIC

Articulació del so musical de l’instrument

IMPROVISACIÓ a l’INSTRUMENT

 Exercicis d’improvisació i repertori “modern»

LECTURA a VISTA

Pràctica de lectura a vista a l’instrument

REPERTORI INSTRUMENTAL

Aprenentatge de les peces, construcció del repertori personal i presentació en concert dels repertori

Com aprenem a “tocar” l’instrument amb el PROGRAMA d’ESTUDIS MUSICACTIVA?

Segons els plantejaments de la nostra metodologia, per aprendre a tocar l’instrument NO és suficient amb aprendre a “interpretar” música -tal i com es fa en les formacions clàssiques tradicionals-, ni tampoc és suficient amb aprendre només a improvisar sense desenvolupar suficientment la interpretació, -que és el que passa a les formacions “modernes”-, sinó que cal aprendre a IMPROVISAR i a INTERPRETAR d’una manera interconnectada que permeti que els efectes formatius de cada operació es complementin.

Què vol dir «improvisar»?

Vol dir fer música fent sonar una música que estem inventant «sobre la marxa» i al temps real en què la realitzem.

Quan improvisem podem fer-ho lliurament o utilitzant un material rítmic, melòdic i harmònic determinat. Quan aquest material es correspon amb el d’una determinada peça musical, diem que improvisem sobre aquesta peça o que toquem la peça improvisant sobre la seva estructura.

Aquesta és la forma de fer música pròpia del jazz, originalment també del pop, del rock i de totes les músiques d’origen popular.

Diferència entre interpretar i improvisar:

Utilitzant el símil amb el llenguatge verbal direm que improvisar és l’equivalent a parlar, i interpretar seria l’equivalent a llegir un text literari. En concret al que més s’assembla és a recitar un poema.

Lògicament no es pot llegir i entendre un text literari ni un poema si no sabem utilitzar els termes que utilitza el poema per utilitzar el llenguatge a nivell coloquial.

Aquest és un del grans errors i una de les grans contradiccions didàctiques dels procediments interpretatius: pretendre que l’alumnat aprengui a fer música mitjançant la intepretació de peces que utilitzen un llenguatge que l’alumnat encara no ha après a utilitzar a nivell coloquial.

Què vol dir “interpretar?

Vol dir fer música recreant una «forma» sonora que ja ha estat contruïda prèviament.

En el procés d’interpretació, l’intèrpret pren com a punt de partida la “forma sonora” d’una música que ja està construïda -és a dir, que NO estem inventant en aquell mateix moment-, fa sonar amb el seu instrument la forma sonora en els trets que expresa el text musical, i posa en marxa el procés pel qual intenta donar-li el “sentit personalitzat” que és imprescindible per a que la forma sonora assoleixi el “contingut artístic” que la converteix en una expressió pròpiament artística.

Per poder aprendre a tocar l’instrument improvisant i interpretant de manera interconnectada, hem de treballar en paral·lel 4 matèries:

  • TÈCNICA INSTRUMENTAL
  • IMPROVISACIÓ a l’INSTRUMENT
  • LECTURA A VISTA a l’INSTRUMENT
  • INTERPRETACIÓ de REPERTORI INSTRUMENTAL

Cada matèria provoca un efecte formatiu que es complementa de manera espontània amb el de les altres matèries i genera un procés formatiu a través del qual aprenem a realitzar TOTES les “operacions musicals” que són necessàries per aprendre a improvisar i a interpretar amb el nostre instrument. Les funcions formatives de cada matèria i la manera en què les matèries interaccionen entre sí són les següents: 

TÈCNICA INSTRUMENTAL

A la matèria tècnica aprenem a articular el “so musical” de l’instrument, és a dir, a extreure de l’instrument un so que serveixi per fer música i que ha de ser musical en sí mateix. El procés ens porta des de l’articulació de la primera nota, fins a la construcció de totes les escales, els intèrvals, els acords I totes les estructures sonores necessàries per fer música amb l’instrument.

IMPROVISACIÓ a l’INSTRUMENT

A la matèria improvisació apliquem el model d’improvisació de la nostra metodologia al material sonor que hem articulat a la matèria tècnica.

El model d’improvisació ens permet construir estructures musicals inventades pel propi alumnat, treballant a nivell oral i de manera totalment immediata, és a dir, sense necessitat de cap mena de preparació tècnica ni teòrica prèvia.

La improvisació es treballa des del primer moment en que aprenem a tocar l’instrument i és la matèria central i més important mitjançant la que aprenem a fer música tocant l’instrument.

Repertori de música moderna: a partir del nivell 5 del Programa, la matèria «improvisació» ens ensenya a fer música en els estils més significatius de la música moderna -pop, rock, jazz, latin-, a aprendre a tocar una selecció dels hits més significatius de cada estil i aprendre a improvisar sobre les seves estructures.

LECTURA A VISTA a l’INSTRUMENT

A la matèria de lectura, aprenem a llegir a vista fragments musicals que estan construïts amb els materials sonors que hem après a utilitzar a la matèria improvisació. D’aquesta manera aprenem a reconèixer gràficament i en format d’escriptura musical les estructures musicals que hem construït oralment a la matèria improvisació.

INTERPRETACIÓ DE REPERTORI INSTRUMENTAL

-Aplicació a la interpretació de tot el que hem après a les matèries anteriors: finalment a la matèria interpretació, utilitzem el nivell de realització sonora aconseguit a la matèria “tècnica” i el nivell de “llenguatge musical” aconseguit a la matèria “improvisació” per aprendre a interpretar peces en tots els estils clàssics i moderns, el que inclou la interpretació de les obres més significatives dels grans mestres de la música clàssica.

-El model d’interpretació del Mètode Creatiu: la interpretació es treballa mitjançant l’aplicació del “model d’interpretació” de la nostra metodologia. El model d’interpretació permet aprendre a tocar les peces a “nivell oral”, sense dependre de la utilització de partitures i a través d’un procés que ensenya a l’alumnat a “reconstruir” l’estructura de les peces aprenent a correspondre la “forma sonora” de la música recreada amb el «sentit personalitzat» que li aprèn a donar gràcies als procediments de la nostra metodologia i que és el que otorga «contingut artístic» a la música interpretada.

-Guions d’Estudi i Guions de Manteniment: les peces es treballen mitjançant l’aplicació dels exercicis que presenten els Guions d’Estudi i els Guions de Manteniment de les peces.

El Guió d’Estudi serveix per aprendre a tocar la peça.

El Guió de Manteniment serveix perquè una vegada ja hem après a tocar la peça, posem la peça en el que anomenem «situació de creixement» . Posar la peça en «situació de creixement» vol dir aprendre-la a tocar de una manera que permet a l’intèrpret aconseguir donar cada vegada més «sentit musical» i més «contingut artístic» a la seva execució.

 

Els Guions d’Estudi i de Manteniment ens garanteixen que TOT l’alumnat estarà capacitat per poder executar les peces del repertori a nivell «formal» i  que més a més, aconseguirà donar el «sentit personalitzat» a la seva interpretació que és imprescindible perquè la música assoleixi «contingut artístic» i que permet que l’alumnat posi en marxa la seva pròpia “versió” de la peça interpretada. 

Repertori disponible per poder-lo tocar: cada alumne/a ha de construir un repertori compost per un mínim de 3 a 6 peces, que ha de saber tocar de memòria i ha de tenir sempre preparades per poder tocar en situació de concert i davant de públic.

Cultiu de l’experiència escènica: «audicions de fi de nivell» i «concerts d’alumnes»: des del primer moment de l’aprenentatge i al llarg de tota la formació, els joves artistes s’habituen a pujar a l’escenari per tocar el seu repertori davant de públic. El repertori s’interpreta de memòria. Els concerts es preparan mitjançant la utilització de Guions de Manteniment i un procés de seguiment i de direcció de la manera en què l’alumnat estudia el repertori que ens garanteix que les peces estan en «situació de creixement» i per tant, la presentació de les peces en concerts serà una experiència positiva, formativa i trascendent en relació a l’evolució formativa de l’alumnat tant en l’àmbit musical com en el personal.

Direcció dels directors pedagògics: el procés pel qual l’alumnat aprèn les peces, construeix el seu repertori, posa en creixement les peces i les presenta en escena està tutelat i dirigit directament pels directors pedagògics de MusicActiva a través dels procediments que expliquem a «seguiment de l’evolució formativa de l’alumnat».

Per tenir la informació completa sobre els continguts formatius de les matèries i la manera en què interactuen entre elles, veure MATÈRIES d’INSTRUMENT.

Comparació amb els procediments tradicionals d’origen «interpretatiu»:

Intentar aprendre totes les operacions musicals mitjançant la interpretació: tradicionalment a les formacions clàssiques, la tendència és justament la contrària a la que proposa la nostra metodologia, ja que es pretén aprendre a realitzar totes les operacions que són necessàries per poder «tocar» l’instrument de manera simultània i a través de l’aprenentatge i l’execució de peces musicals. Les operacions musicals a què ens referim són les següents:

-Capacitació tècnica: aprenent a tocar una peça es pretén aprendre els recursos tècnics necessaris per executar-la.

-Sentit o contingut musical de les peces: aprenent a a tocar la peça es pretén construir el nivell de llenguatge musical que permet entendre i donar un «sentit personalitzat» a la peça interpretada.

-Lectura de la partitura: aprenent a tocar la peça es pretén assolir el nivell de lectura musical necessari per poder llegir la música de la peça que està escrita a la partitura.

-Interpretació: aprenent a tocar la peça es pretén aconseguir entendre-la, interpretar-la i poder fer música amb contingut artístic a través de la seva interpretació.

Aquest plantejament genera tota mena de mancances formatives i de contradiccions didàctiques, ja que l’alumnat ha d’aprendre a combinar operaciones musicals que ja són molt difícils de realitzar en sí mateixes, i per tant demanen que l’alumnat pugui centrar-se en realitzar cada una d’elles individualment, i a més a més, es tracta d’operacions que estableixen una relació de conseqüència entre unes i altres i que per tant s’han d’aprendre de manera ordenada. Quan es volen aprendre a fer juntes, es barregen entre sí i fan molt difícil que l’alumnat pugui executar-les amb la suficient eficàcia.

Tal i com ja hem dit, la nostra metodologia proposa treballar les operacions musicals per separat:

Capacitació tècnica: aprenem els recursos tècnics treballant-los per sí mateixos a la matèria tècnica i utilitzant-los després per improvisar i per interpretar.

Nivell de llenguatge musical: a la matèria improvisació construim el nivell de llenguatge musical que necessitem per poder entendre i interpretar el contingut o sentit musical de les peces d’autor que vulguem interpretar. Si establim el símil amb el llenguatge verbal, ens adonarem que el nivell de llenguatge que construim a la matèria improvisació és equivalent a parlar, és a dir, a utilitzar el llenguatge a «nivell oral» i de manera «col·loquial», i que el nivell de llenguatge que necessitem per interpretar el repertori seria equivalent a saber llegir, entendre i interpretar de manera personal el llenguatge escrit i desenvolupat a un nivell «literari». No es pot entendre i utilitzar el llenguatge a nivell literari si no el tenim articulat i no el sabem utilitzar a nivell col·loquial. 

Lectura a vista: no hem de confondre llegir a vista una partitura amb necessitar llegir la partitura per tocar una peça que ja hem après a tocar prèviament.

Interpretació: aplicació de totes les operacions musicals apreses a tècnica, improvisació i lectura, a la interpretació de repertori.

Aconseguim treballar d’una manera específica les diferents operacions musicals que hem d’aprendre per poder fer música tocant l’instrument.

Aconseguim que l’alumnat pugui centrar la seva atenció i la seva capacitat per realitzar cada una de les operacions musicals.

Aconseguim que les operacions musicals no es barregin i no predesposin a l’alumnat a confondre’s i a «fer trampes».

Aconseguim un rendiment formatiu en l’aprenentatge de l’instrument infinitament més alt que el que s’aconsegueix als conservatoris i a les escoles de música clàssica i de música «moderna» que segueixen impartint l’ensenyament de l’instrument a través de metodologies i procediments didàctics que són propis de la concepció “interpretativa” de l’aprenentatge musical. 

Podem garantir que TOT l’alumnat aprendrà a fer música improvisant i interpretant amb el seu instrument.